Estem de mudances!

Hola gent!

A partir d'ara podreu continuar llegint-me al nou blog que està dins de la web del BLOC JOVE.

No obstant això, per a no complicar-vos massa podreu seguir entrant mitjançant la mateixa direcció: www.josebeteta.com


Seguim llegint-nos, gràcies! :)

Valencians a Madrid

Aprofite que tinc tres hores i mitja lliures entre classe i classe i me'n vinc a la Biblioteca del Conservatori a vore si aprofite un poc el temps. Abans, reconec, he pegat un mosset. Faig algunes tasques pendents i em pose a dotorejar per les xarxes socials. Encara són tema de conversa les anècdotes del NoDebat buit de propostes entre Rubalcaba i Rajoy, més coneguts com "Rubaljoy", on l'únic guanyador va ser el bipartidisme, i la democràcia va resultar derrotada. El mateix González Pons ho reconeixia a l'endemà: "este debate no lo podríamos hacer en la TV pública porque nos exigen pluralidad y hubieran participado más partidos".

Doncs bé, més enllà d'esta farsa, hi trobe a les xarxes missatges en positiu, propostes per a millorar la qualitat de vida de les persones que habitem a l'Estat Espanyol i sobretot molta il·lusió en fer les coses bé i en situar a Madrid gent que treballe pel poble. I eixos missatges solen tindre una visibilitat prou gran perquè van acompanyats d'un gran somriure ple d'energia i positivisme, i d'una cucaeta d'ull símbol de complicitat i de proximitat amb la gent del carrer.

El dos grans partits actuen de manera similar: per una banda, poc a poc estan carregant-se l'Estat del benestar, prestador de servicis a la comunitat i d'atenció als més desfavorits. S'han carregat les caixes públiques des de dins per a poder regalar-les als amics. Han clavat diners públics en els bancs mentre a les empreses no els arriben els crèdits. Han retallat salaris a funcionaris, congelat pensions, prioritzat la inversió privada en sanitat i educació. Tots dos, PP i PSOE ho han fet i continuaran fent-ho. Per altra banda, no han volgut desenvolupar l'estat de les autonomies i han creat una Espanya radial amb orige i destí a Madrid. Culpen a les autonomies dels sobrecostos quan són ells mateixos qui les governen, i mantenen les obsoletes diputacions provincials que sí que generen sobrecostos innecessaris.

No sé vosaltres, però jo vull un Estat on l'economia estiga al servici del ciutadà i no al revés, i on els valencians tinguem capacitat d'influència en les decissions que es prenen des de Madrid i afecten al País Valencià. Ja està bé de que ens prenguen el pèl amb finançaments injustos, manca d'inversions i atacs a la diversitat cultural. Jo vull un valencià que s'alce en armes dialèctiques davant el PPSOE i els diga que els valencians existim, que tenim dignitat i que tenen dos opcions: o ens tracten com mereixem, o haurem de decidir emprendre un nou camí en solitari.

Què farà Bastidas amb un milió d'euros?

Després de llegir l'últim Butlletí de Informació Municipal, des del BLOC estem sorpresos perquè el govern municipal del PP diu que el centre sociocultural construït a Tulell “encara no té un ús definit”. El centre sociocultural està finançat integrament pel PLAN E del 2010, i ha costat 997.379,60 €. No entenem que un edifici que costa més de 165 milions de pessetes, s’haja construït sense saber quin ús se li va a donar; a més, l’edifici està construïnt-se dins dels terrenys cedits a la Universitat Catòlica pel govern municipal del PP. En setembre del 2010 al plenari des del BLOC preguntarem a la Sra. Bastidas sobre l’ús del centre socioeducatiu, i l’Alcaldessa contestà amb evasives i va dir que “en el seu moment se sabrà qui ho utilitzarà i en quines condicions”. Després d’esta resposta, a la web de l’arquitecte que ha dissenyat este edifici es deia “Ampliación de la UCV de Alzira”. Per tant, publicàrem una nota de premsa denunciant esta situació i el mateix dia a la pàgina web de l’autor es canvià el nom per “Ampliación de la UCV + Centro sociocultural”. El BLOC proposà que, com que l’edifici és per a tots els ciutadans alzirenys, no es cedira a una empresa privada com és la UCV i que, en canvi, s’utilitze com a un Casal Jove per a tots els joves alzirenys on es pogueren organitzar jornades, conferències, cinema a preu reduït, obres de teatre o reunions de les associacions, així com per altres activitats durant les nits dels caps de setmana dirigides especialment als joves alzirenys. D'altra banda, hem sabut que el cap de servei de Planejament i Gestió Urbanística d’Alzira entre els anys 2004-2007, José Vicente Morote Sarrión, estava al capdavant en matèria urbanística a l’Ajuntament d’Alzira. Al 2007 demanà una excedència i, actualment, és degà de la Facultat de dret de la UCV i professor de la mateixa. No obstant això, l’any 2009 resultà adjudicatari d’un contracte de l’Ajuntament d’Alzira per “assistència i assessorament jurídic general en assumptes de competència de l’alcaldia i de la regidoria d’activitat urbanística”, relació que ja s’ha acabat. Per tant, des del BLOC-Compromís per Alzira demanem a l’alcaldessa que faça un aclariment al respecte. No hi havia un conflicte d`interessos del senyor Morote com a responsable en matèria urbanística municipal i posteriorment com a membre del Consell de Govern de la Universitat Catòlica? Quan es signà el Conveni de cessió d’uns terrenys a la UCV, el senyor Morote defensà els interessos de l’Ajuntament o de la UCV? És compatible assessorar a l’Ajuntament en temes urbanístics i simultàniament treballar per a una empresa beneficiària per la cessió de terrenys que fa l’Ajuntament d'Alzira? La Sra. Bastidas deu d’explicar estes i altres qüestions perquè si es confirmen les nostres sospites i pretén entregar a una empresa privada, com és la Universitat Catòlica, un edifici que pertany a tots alzirenys per a benefici d’uns pocs, els ciutadans alzirenys tenen el dret a saber-ho. Tampoc entenem que una universitat pública que està en Alzira, com la UNED, tinga unes instal·lacions de fa 50 anys i que una entitat privada tinga unes instal·lacions noves de trinca amb els diners de tots. En este assumpte i altres l’alcaldessa deu de donar la cara i respondre, no pot continuar donant evasives, evitant el tema i amagar l`ús que vol donar-li a este edifici perquè venen eleccions municipals. L’opacitat ha sigut una característica dels últims anys de gestió municipal de Bastidas i és necessària la transparència i les respostes perquè els alzirenys tenim dret a saber abans de les eleccions a qui i en quines condicions va a cedir Bastidas l’edifici sociocultural que pertany als alzirenys. El BLOC–Compromís per Alzira ha presentat la seua proposta de Casal Jove per a tots els joves alzirenys, però a més tenim un compromís amb la transparència i la decència política, creiem que a Alzira cal una regeneració democràtica, i amb BLOC- Compromís per Alzira és possible.

La Ciutat de la Música d'Alzira: un projecte realista i de futur

Sempre és profitós arribar a acords entre partits de diferents tendències, i més quan es tracta de sumar esforços per una bona causa, com ara consensuar una postura comuna per aconseguir el tan desitjat Auditori d’Alzira. La reunió del darrer dijous va ser positiva perquè arribàrem a un acord de mínims, uns fonaments sobre els quals cadascú de nosaltres desenvolupar el seu projecte, i positiva també pel fet de demostrar que quan ens ho proposem som capaços de deixar a banda les disputes entre nosaltres i intentar construir un futur millor per a la nostra societat.

Toca explicar el nostre projecte, un projecte gran però realista, de futur però d’execució immediata, adaptat a les necessitats actuals però sense tancar-nos cap porta: La Ciutat de la Música. I és que l’aposta del BLOC – Compromís per Alzira per la música va més enllà de l’Auditori. De fet considerem que en matèria d’instal·lacions musicals no és, ara mateix, la infraestructura més necessària, almenys no tant com una nova seu de l’escola de música. Anem per parts. La Ciutat de la Música que proposem, lògicament, haurà de tindre les seues fases d’execució. Considerem que la prioritat en estos moments és una nova seu per a l’escola d’educands de la Societat Musical. És fonamental perquè una ciutat que presumix de músics no pot permetre’s que els seus xiquets no tinguen suficient espai físic on desenvolupar l’ensenyament musical en condicions. La cessió d’uns terrenys municipals junt amb la recerca del finançament necessari tant per l’administració pública com per la iniciativa privada són els primers passos. S’han de fer i es poden fer ja, si hi ha voluntat política.

Anem més enllà, i com a segona fase, i sense cost per als ciutadans alzirenys, l’Ajuntament d’Alzira ha de fer les gestions necessàries davant la Conselleria d’Educació per tal que pose en marxa un Conservatori públic a la nostra ciutat. Motius hi han de sobra. Entre la Vall d’Albaida (Ontinyent) i l’àrea metropolitana de València (Catarroja), tan sols hi ha un Conservatori públic (Cullera) per a una població d’al voltant de mig milió d’habitants. Des del BLOC – Compromís per Alzira apostem per la cessió de terrenys municipals per a la construcció del futur Conservatori públic d’Alzira.

I l’Auditori? Cobertes les necessitats en matèria educativa musical de la ciutat d’Alzira, serà llavors quan l’Auditori siga realment prioritari. Un auditori que siga útil a Alzira i a la Ribera, que siga multifuncional i puga albergar altre tipus d’esdeveniments, que siga la peça central de tot un entramat musical i cultural que nosaltres anomenem Ciutat de la Música i que ha de convertir a Alzira en un referent en l’àmbit cultural valencià.

I tot això qui ho paga? Rebutgem la idea d’endeutar més encara l’Ajuntament. No podem ofegar més l’economia alzirenya. L’equip de govern ha deixat escapar dos Plans E, un Pla Confianza i el Pla d’Infraestructures Culturals 2011-2017 de la Generalitat. Han preferit utilitzar eixos diners en fer-li un regal a la Universitat Catòlica. Qüestió de prioritats. Nosaltres apostem per buscar la implicació i col·laboració de les administracions comarcal, provincial, autonòmica i estatal en este projecte necessari per a Alzira i la Ribera. I apostem també per el disseny d’espais comuns entre els diferents edificis per a estalviar costos de gestió, així com per dotar-los de continguts culturals de rellevància.

Al BLOC – Compromís per Alzira tenim ben clar que apostar per la indústria cultural és apostar per crear llocs de treball, per la formació dels xiquets i joves d’Alzira i la comarca i per un futur millor per a la nostra ciutat.

9 d'octubre, festa i reivindicació

El 9 d’octubre de 1238, el rei En Jaume acompanyat per les seues tropes va entrar a la ciutat de València, on el nou Bisbe va consagrar la mesquita major com a Catedral i va celebrar la primera missa d'agraïment. Naixia així el Regne de València, que iniciava el seu camí com a estat independent dins de la cultura occidental.

Prompte el vell regne valencià assoliria gran esplendor i es convertiria en un referent cultural, polític i social del sud d'Europa. Cultural perquè el valencià, la llengua que ens arribà amb Jaume I, fou la primera a Europa en tindre un Segle d'Or amb personalitats tan importants en la història de la literatura com Ausiàs March o Joanot Martorell. Polític, perquè durant anys fórem l'estat més pròsper i potent de la Corona d'Aragó, tot un en clau estratègic a la Mediterrània. I social, perquè la influència valenciana es deixà sentir arreu d'Europa en aspectes com l'arquitectura, la literatura, la música, etc.

I així podríem estar hores i hores parlant de la nostra història com a Poble, però de res serviria si això no ens fa reflexionar:

Amb el Decret de Nova Planta (1707) perdérem les nostres lleis, el nostre autogovern, i amb ell tot allò que ens va fer ser grans en segles anteriors. Hui, amb l'autogovern parcialment recuperat amb l'Estatut d'Autonomia, i amb el reconeixement, de nou, de la condició de Nacionalitat, ens trobem encara a anys llum del que fórem.

Ens trobem amb un Govern Valencià que menysprea la cultura valenciana, el món de les societats musicals i les bandes de música, l'educació en valencià, el doblatge al valencià, i que ha fet de Canal 9 una cadena castellanitzada que cau en picat en índex d'audiència.

Ens trobem amb una Generalitat Valenciana endeutada, esguitada per casos de corrupció, que intenta tapar les seues vergonyes amb grans esdeveniments que lluny de solucionar la greu crisi econòmica que patim ens fa assolir nivells d'atur superiors a la mitjana espanyola.

Ens trobem amb un Govern Espanyol que menysprea als valencians en inversió pública, que no prioritza el Corredor Mediterrani per tal que les nostres empreses siguen competitives a Europa i que vol convertir-nos en el femer d'Espanya.

Els valencians estem per baix de la mitjana espanyola en termes de riquesa (PIB), i així i tot gràcies a la política econòmica d'Aznar i Zapatero som una de les autonomies que més aporta a les arques públiques i que, per contra, menys reb. És a dir, cada valencià aporta a l'Estat 1000 euros a l'any més del que Madrid inverteix després en la nostra terra. Feu els comptes a casa. Alguns parlen de “solidaritat”. Jo més bé diria que es tracta d'un expoli fiscal en tota regla. Així i tot, PP i PSOE voten en contra a les Corts de reclamar el deute històric. Voten en contra de la butxaca dels valencians.

El 9 d'Octubre és una data molt especial per als valencians, però que ha de servir per anar més enllà de la Mocadorà, la baixada de la Senyera i el sentir-se per un dia el més valencià del món. El 9 d'Octubre ens ha de fer reflexionar, recordar tot allò que el rei En Jaume ens va deixar i hui hem perdut, i caminar junts decididament cap a la defensa dels interessos culturals, socials, polítics i econòmics del Poble Valencià.

Inici il.lusionant

Diuen que els inicis sempre són il.lusionants, tot i que per a mi no sempre ho han sigut. No obstant això, ara per ara puc dir que sí, que tinc per davant una temporada que il.lusiona i que afronte amb molt d'optimisme, que ja tocava!


Anem per parts. Al partit, al BLOC, comencem un curs polític molt intens. Ho fem amb molta il.lusió, moltes ganes, molts projectes, i la mirada posada en les eleccions de 2011 en les que el col.lectiu d'Alzira té el repte de consolidar en vots tot el treball realitzat durant esta legislatura, que ha sigut moltíssim. Creixerem, i ho farem comptant amb tota la gent farta de l'esgotament del PP i la seua majoria absoluta, i d'un PSOE que no és oposició ni en Alzira ni en el País Valencià. Tenim un Compromís per Alzira i per la nostra gent, pels nostres barris, pels nostres músics, pels nostres joves i, en resum, per la qualitat de vida dels veïns. Es nota al carrer i es notarà a les urnes. Estic convençut. Em jugue un sopar si no és així. Aneu pensant on convidar-me.

Amb la banda també comencem, després d'un mes d'agost de descans merescut. La millor banda del món té objectius concrets i immediats. Queden menys de tres messos per al Certamen d'Altea i ja ens estem posant les piles amb les obres que anem a tocar. En concret, l'obra lliure, que no és gens fàcil. Com diu el meu company Xavi Pérez, hi ha solistes que fumen en pipa. I els que no són solistes també. Jo ja m'he reservat un temps dins de les meues sessions d'estudi per al Certamen. M'ho agafe molt seriosament i amb molta il.lussió, perquè pense que representar musicalment a la meua ciutat és un orgull i una responsabilitat molt gran. Alzira ho mereix.


Política, música... què em queda? Ah, clar. El futbol, com no. Enguany he pujat de categoria. Sí, ara som aficionats de 2a B. La nostra UD ha fet un equip nou de trinca, conservant molt poques peces de l'equip que va superar al Jerez CF en la final de l'eliminatòria d'ascens. A diferència de la darrera temporada a la categoria de bronze, enguany la cosa pinta molt bé. L'Alzira vol i sap jugar a futbol, i això és molt important i els aficionats ja ho estem agraïnt. Malauradament en futbol jugar bé no sempre significa sumar punts. Estic segur que no patirem. Sols falta que la piloteta vullga entrar. Ho farà? Jo crec que sí.

La que sí que va voler entrar va ser la del València anit, i ho va fer en quatre ocasions en la porteria del Bursaspor. Algú s'enrecorda de Villa i Silva? Jo no. Este València il.lusiona, i molt.

La nova taxa del fem a Alzira fa molta PPudor

Estos dies el Facebook treia fum. La gent està molesta amb tot este femer, mai millor dit, de la nova taxa de tractament de residus. Comentaris i més comentaris, fan visible un malestar generalitzat entre els ciutadans de la Ribera i la Valldigna. És tema d'actualitat a qualsevol lloc on s'hi junte gent afectada per l'impost.

L'estratègia del PP ha eixit molt bé. Els felicite per ser bons estrategues, que no per ser bons gestors. Han aconseguit enganyar a la ciutadania, imposant un nou pagament quan la gent està de vacances i amb la ment en altres temes. La desinformació és tal que, a sovint, el ciutadà li tira les culpes a un “ser superior”, el Consorci, o directament a tota la classe política. També és un recurs molt estés renunciar al reciclatge quan, econòmicament, ens convé reciclar per tal de pagar menys els propers anys.

Alguns polítics del PP es lleven la pols de damunt. “Eso es cosa de la Diputación”. Que no ens enganyen més. Efectivament, la taxa ve imposada pel Consorci Ribera Valldigna, on estan representats tots els ajuntaments d'estes comarques. Els vots favorables dels consistoris amb govern del PP, majoritaris al Consorci, han fet eixir endavant este nou impost. Entre ells, com no, s'hi troba el nostre. Sí, eixe que ara repartirà fulls de reclamació i díptics “informatius” entre els veïns. Una nova despesa en propaganda partidista a costa de les butxaques alzirenyes.

Les reaccions no s'han fet esperar, i el partit de ZP ha iniciat una campanya comarcal contra la taxa. Curiosament, el mateix que va fer el de Bastidas amb l'assumpte de l'IVA. En què quedem? Pujar o crear nous impostos està mal segons el partit que ho faça? Coherència, per favor.

La gran sort de ser d'un partit com el BLOC és que no he de defensar ni justificar destarifos i despropòsits d'este tipus. Durant tot el procés, els ajuntaments governats pel BLOC s'han mostrat en contra d'este model de gestió dels residus. Els valencianistes sempre ens hem manifestat a favor de que no siga el ciutadà qui pague els errors dels dos partits majoritaris. Ja n'hi ha prou d'enganys i de mentides. Nosaltres no som com ells. Nosaltres som com tu.