Què farà Bastidas amb un milió d'euros?

Després de llegir l'últim Butlletí de Informació Municipal, des del BLOC estem sorpresos perquè el govern municipal del PP diu que el centre sociocultural construït a Tulell “encara no té un ús definit”. El centre sociocultural està finançat integrament pel PLAN E del 2010, i ha costat 997.379,60 €. No entenem que un edifici que costa més de 165 milions de pessetes, s’haja construït sense saber quin ús se li va a donar; a més, l’edifici està construïnt-se dins dels terrenys cedits a la Universitat Catòlica pel govern municipal del PP. En setembre del 2010 al plenari des del BLOC preguntarem a la Sra. Bastidas sobre l’ús del centre socioeducatiu, i l’Alcaldessa contestà amb evasives i va dir que “en el seu moment se sabrà qui ho utilitzarà i en quines condicions”. Després d’esta resposta, a la web de l’arquitecte que ha dissenyat este edifici es deia “Ampliación de la UCV de Alzira”. Per tant, publicàrem una nota de premsa denunciant esta situació i el mateix dia a la pàgina web de l’autor es canvià el nom per “Ampliación de la UCV + Centro sociocultural”. El BLOC proposà que, com que l’edifici és per a tots els ciutadans alzirenys, no es cedira a una empresa privada com és la UCV i que, en canvi, s’utilitze com a un Casal Jove per a tots els joves alzirenys on es pogueren organitzar jornades, conferències, cinema a preu reduït, obres de teatre o reunions de les associacions, així com per altres activitats durant les nits dels caps de setmana dirigides especialment als joves alzirenys. D'altra banda, hem sabut que el cap de servei de Planejament i Gestió Urbanística d’Alzira entre els anys 2004-2007, José Vicente Morote Sarrión, estava al capdavant en matèria urbanística a l’Ajuntament d’Alzira. Al 2007 demanà una excedència i, actualment, és degà de la Facultat de dret de la UCV i professor de la mateixa. No obstant això, l’any 2009 resultà adjudicatari d’un contracte de l’Ajuntament d’Alzira per “assistència i assessorament jurídic general en assumptes de competència de l’alcaldia i de la regidoria d’activitat urbanística”, relació que ja s’ha acabat. Per tant, des del BLOC-Compromís per Alzira demanem a l’alcaldessa que faça un aclariment al respecte. No hi havia un conflicte d`interessos del senyor Morote com a responsable en matèria urbanística municipal i posteriorment com a membre del Consell de Govern de la Universitat Catòlica? Quan es signà el Conveni de cessió d’uns terrenys a la UCV, el senyor Morote defensà els interessos de l’Ajuntament o de la UCV? És compatible assessorar a l’Ajuntament en temes urbanístics i simultàniament treballar per a una empresa beneficiària per la cessió de terrenys que fa l’Ajuntament d'Alzira? La Sra. Bastidas deu d’explicar estes i altres qüestions perquè si es confirmen les nostres sospites i pretén entregar a una empresa privada, com és la Universitat Catòlica, un edifici que pertany a tots alzirenys per a benefici d’uns pocs, els ciutadans alzirenys tenen el dret a saber-ho. Tampoc entenem que una universitat pública que està en Alzira, com la UNED, tinga unes instal·lacions de fa 50 anys i que una entitat privada tinga unes instal·lacions noves de trinca amb els diners de tots. En este assumpte i altres l’alcaldessa deu de donar la cara i respondre, no pot continuar donant evasives, evitant el tema i amagar l`ús que vol donar-li a este edifici perquè venen eleccions municipals. L’opacitat ha sigut una característica dels últims anys de gestió municipal de Bastidas i és necessària la transparència i les respostes perquè els alzirenys tenim dret a saber abans de les eleccions a qui i en quines condicions va a cedir Bastidas l’edifici sociocultural que pertany als alzirenys. El BLOC–Compromís per Alzira ha presentat la seua proposta de Casal Jove per a tots els joves alzirenys, però a més tenim un compromís amb la transparència i la decència política, creiem que a Alzira cal una regeneració democràtica, i amb BLOC- Compromís per Alzira és possible.

Bicicletes cada dia i tot l'any

Diumenge passat Alzira va acollir l'eixida d'una etapa de la Vuelta, amb la qual els veïns de la ciutat vam poder gaudir de l'espectacle del ciclisme d'alta competició. No obstant això, la informació que els ciutadans teníem de l'acte era pràcticament innexistent. Tan sols uns senyals que impedien estacionar ens recordaven que anàvem a ser testimonis d'una de les més importants curses ciclistes del món. Per això, els joves del Bloc denunciem la falta de promoció que aquest acte va tindre per part de l'equip de govern, més encara si pensem el que deu haver pagat l'Ajuntament per un esdeveniment així. És una falta de responsabilitat que va restar afluència i va minvar els beneficis que comporta aquest tipus d'acte per a la promoció exterior de la localitat, ingressos extra per als bars i restaurants.

Tot i això, pensem que l'Ajuntament hauria de donar exemple. Si realment volen promocionar la pràctica del ciclisme i la mobilitat sostenible i respectuosa amb el medi ambient, Alzira no pot limitar-se a veure passar corredors professionals pels nostres carrers una vegada a l'any. Després de la posada en marxa del préstec públic de bicicletes, l'Ambici, que ha assolit relatiu èxit entre la població, pensem que s'ha començat la casa pel terrat, perquè primer a nostra ciutat necessita una xàrcia de carrils bici per tal de garantir la seguretat i comoditat dels usuaris d'aquest sistema de transport.

Alzira resulta una ciutat insegura per circular en bici, a causa del volum de trànsit que suporten els nostres carrers principals. Des del Bloc Jove pensem que una ciutat moderna no és la que acull grans esdeveniments sinó la que garanteix una major qualitat de vida per als seus ciutadans, per això demanem una xàrcia de carrils bici per tal de promocionar l'ús de la bicicleta com a transport alternatiu i garantir la seguretat d'aquells que decidisquen fer-ne ús. Així mateix, són necessaris a tota la ciutat més llocs on poder aparcar amb seguretat i evitar així haver d'utilitzar fanals, semàfors, arbres i senyals de trànsit. Per últim, seria convenient que l'Ajuntament programara activitats que promocionen l'ús de la bicicleta entre els ciutadans, especialment entre els més joves, iniciativa que des de fa temps desenvolupen associacions d'Alzira i de la Ribera.

Joves en crisi: la nostra veu també compta

Publicat en Las Provincias el 2-5-09

A sovint els joves sentim dir als nostres pares que ells amb la nostra edat ja estaven criant fills i pagant hipoteques, i ho solen fer a mode de reprimenda com si pensaren que ser jove en l'actualitat fóra com un passeig en barca per l'Albufera.

Lluny de voler llevar mèrits als nostres progenitors, l'actual situació dels joves valencians no és la millor de les possibles: la crisi duu ja a les seues esquenes 50.000 joves aturats (som la segona autonomia en índex de desocupació jove) i afecta sobretot als universitaris que hauran d'incorporar-se en esta difícil situació al mercat laboral, als estudiants de secundària que no compten amb un sistema educatiu digne (la prova és el 40% de xics i xiques que no finalitzen l'ESO) i que no estaran preparats en un futur per a la inserció laboral, els joves treballadors de la construcció, sectors tradicionals i sector serveis que veuen perillar els seus llocs de treball, els joves inmigrants, les parelles joves que tenen ara més dificultats que mai per a iniciar una vida en comú, els joves homosexuals, els joves de l'àmbit rural que no compten amb una xarxa de transports que els connecte amb les zones on treballen o estudien i, sobretot, les dones que estan veient com els diferents "plans anti-crisi" sols beneficien a sectors tradicionalment "masculins".

No, pare, ser jove en el segle XXI no és gens fàcil, però si volem que se'ns tinga en compte haurem de ser responsables i mostrar als majors que pot ser ens falte experiència en la vida però de segur ens sobra espenta i per això volem contribuïr amb les nostres aportacions a eixir endavant d'esta situació econòmica que tant ens afecta.

Quasi ningú s'atrevix a negar que l'actual crisi és conseqüència de l'esclat de la bambolla inmobiliària. És innegable que en aquelles autonomies, com la nostra, on se li ha donat un pes sobredimensionat a la construcció i on gran part de la indústria ha girat al voltant d'este sector, la crisi s'ha notat molt més. Davant esta situació, els governs de Zapatero i Camps no han dubtat en llançar operacions de maquillatge com els malanomenats "Pla ZP" i "Pla Camps" destinades a crear (o millor dit, mantindre) llocs de treball relacionats amb el sector de la construcció, i que són possitius a curt termini però insuficients a la llarga.

Per això cal un canvi en el model econòmic, cal apostar fermament per l'economia productiva que no faça malbé el nostre entorn i pels sectors més tradicionals.

Hem de fer una aposta pel comerç local (un bon exemple el tenim en Oliva), les PIME's, els joves emprenedors i els joves agricultors per tal que no abandonen els seus cultius i continuen amb la seua producció. Hem d'apostar pel cooperativisme (Consum, Caixa Popular, etc) tradicional al nostre País, on es socialitzen els beneficis i no les pèrdues com succeïx quan l'Administració ix al rescat d'una gran empresa.

Hem d'apostar per l'educació pública i de qualitat per a formar joves que estiguen preparats en un futur per a competir en el mercat laboral, promoure plans d'inserció laboral als futurs titulats universitaris i millorar les beques d'investigació per a evitar la "fuga de cervells" a altres autonomies.

Hem de situar la nostra terra en Europa, i en este sentit hem d'apostar fermament pel corredor mediterrani que ens ha d'enllaçar amb la resta de països europeus, una ruta històrica d'exportació cap a Europa de productes valencians i que els diferents governs centrals han obviat i no consideren prioritària. En este sentit també seria positiu l'alliberament de l'AP-7 i, a nivell intern, la millora del sistema de rodalies per a aconseguir una millor vertebració del nostre País.

En definitiva, hem de ser conscients que som la segona autonomia amb més desocupació jove de l'Estat amb més atur d'Europa. És a dir, estem a la cua dels qui van a la cua i d'ahí tan sols ens traurà un canvi profund en la nostra mentalitat.

Pot ser hauriem de tornar als valors que han caracteritzat des de sempre als valencians: l'esforç i la constància, i no l'ingeni per a fer-se ric de la manera més ràpida i, a sovint, poc ètica perquè això ja hem vist on ens ha conduït. Ah, i del finançament, si voleu, ja en parlem un altre dia...