dimecres, 9 de novembre de 2011

Valencians a Madrid

Aprofite que tinc tres hores i mitja lliures entre classe i classe i me'n vinc a la Biblioteca del Conservatori a vore si aprofite un poc el temps. Abans, reconec, he pegat un mosset. Faig algunes tasques pendents i em pose a dotorejar per les xarxes socials. Encara són tema de conversa les anècdotes del NoDebat buit de propostes entre Rubalcaba i Rajoy, més coneguts com "Rubaljoy", on l'únic guanyador va ser el bipartidisme, i la democràcia va resultar derrotada. El mateix González Pons ho reconeixia a l'endemà: "este debate no lo podríamos hacer en la TV pública porque nos exigen pluralidad y hubieran participado más partidos".
Doncs bé, més enllà d'esta farsa, hi trobe a les xarxes missatges en positiu, propostes per a millorar la qualitat de vida de les persones que habitem a l'Estat Espanyol i sobretot molta il·lusió en fer les coses bé i en situar a Madrid gent que treballe pel poble. I eixos missatges solen tindre una visibilitat prou gran perquè van acompanyats d'un gran somriure ple d'energia i positivisme, i d'una cucaeta d'ull símbol de complicitat i de proximitat amb la gent del carrer.
El dos grans partits actuen de manera similar: per una banda, poc a poc estan carregant-se l'Estat del benestar, prestador de servicis a la comunitat i d'atenció als més desfavorits. S'han carregat les caixes públiques des de dins per a poder regalar-les als amics. Han clavat diners públics en els bancs mentre a les empreses no els arriben els crèdits. Han retallat salaris a funcionaris, congelat pensions, prioritzat la inversió privada en sanitat i educació. Tots dos, PP i PSOE ho han fet i continuaran fent-ho. Per altra banda, no han volgut desenvolupar l'estat de les autonomies i han creat una Espanya radial amb orige i destí a Madrid. Culpen a les autonomies dels sobrecostos quan són ells mateixos qui les governen, i mantenen les obsoletes diputacions provincials que sí que generen sobrecostos innecessaris.
No sé vosaltres, però jo vull un Estat on l'economia estiga al servici del ciutadà i no al revés, i on els valencians tinguem capacitat d'influència en les decissions que es prenen des de Madrid i afecten al País Valencià. Ja està bé de que ens prenguen el pèl amb finançaments injustos, manca d'inversions i atacs a la diversitat cultural. Jo vull un valencià que s'alce en armes dialèctiques davant el PPSOE i els diga que els valencians existim, que tenim dignitat i que tenen dos opcions: o ens tracten com mereixem, o haurem de decidir emprendre un nou camí en solitari.