dissabte, 2 de maig de 2009

Joves en crisi: la nostra veu també compta

Publicat en Las Provincias el 2-5-09

A sovint els joves sentim dir als nostres pares que ells amb la nostra edat ja estaven criant fills i pagant hipoteques, i ho solen fer a mode de reprimenda com si pensaren que ser jove en l'actualitat fóra com un passeig en barca per l'Albufera.

Lluny de voler llevar mèrits als nostres progenitors, l'actual situació dels joves valencians no és la millor de les possibles: la crisi duu ja a les seues esquenes 50.000 joves aturats (som la segona autonomia en índex de desocupació jove) i afecta sobretot als universitaris que hauran d'incorporar-se en esta difícil situació al mercat laboral, als estudiants de secundària que no compten amb un sistema educatiu digne (la prova és el 40% de xics i xiques que no finalitzen l'ESO) i que no estaran preparats en un futur per a la inserció laboral, els joves treballadors de la construcció, sectors tradicionals i sector serveis que veuen perillar els seus llocs de treball, els joves inmigrants, les parelles joves que tenen ara més dificultats que mai per a iniciar una vida en comú, els joves homosexuals, els joves de l'àmbit rural que no compten amb una xarxa de transports que els connecte amb les zones on treballen o estudien i, sobretot, les dones que estan veient com els diferents "plans anti-crisi" sols beneficien a sectors tradicionalment "masculins".

No, pare, ser jove en el segle XXI no és gens fàcil, però si volem que se'ns tinga en compte haurem de ser responsables i mostrar als majors que pot ser ens falte experiència en la vida però de segur ens sobra espenta i per això volem contribuïr amb les nostres aportacions a eixir endavant d'esta situació econòmica que tant ens afecta.

Quasi ningú s'atrevix a negar que l'actual crisi és conseqüència de l'esclat de la bambolla inmobiliària. És innegable que en aquelles autonomies, com la nostra, on se li ha donat un pes sobredimensionat a la construcció i on gran part de la indústria ha girat al voltant d'este sector, la crisi s'ha notat molt més. Davant esta situació, els governs de Zapatero i Camps no han dubtat en llançar operacions de maquillatge com els malanomenats "Pla ZP" i "Pla Camps" destinades a crear (o millor dit, mantindre) llocs de treball relacionats amb el sector de la construcció, i que són possitius a curt termini però insuficients a la llarga.

Per això cal un canvi en el model econòmic, cal apostar fermament per l'economia productiva que no faça malbé el nostre entorn i pels sectors més tradicionals.

Hem de fer una aposta pel comerç local (un bon exemple el tenim en Oliva), les PIME's, els joves emprenedors i els joves agricultors per tal que no abandonen els seus cultius i continuen amb la seua producció. Hem d'apostar pel cooperativisme (Consum, Caixa Popular, etc) tradicional al nostre País, on es socialitzen els beneficis i no les pèrdues com succeïx quan l'Administració ix al rescat d'una gran empresa.

Hem d'apostar per l'educació pública i de qualitat per a formar joves que estiguen preparats en un futur per a competir en el mercat laboral, promoure plans d'inserció laboral als futurs titulats universitaris i millorar les beques d'investigació per a evitar la "fuga de cervells" a altres autonomies.

Hem de situar la nostra terra en Europa, i en este sentit hem d'apostar fermament pel corredor mediterrani que ens ha d'enllaçar amb la resta de països europeus, una ruta històrica d'exportació cap a Europa de productes valencians i que els diferents governs centrals han obviat i no consideren prioritària. En este sentit també seria positiu l'alliberament de l'AP-7 i, a nivell intern, la millora del sistema de rodalies per a aconseguir una millor vertebració del nostre País.

En definitiva, hem de ser conscients que som la segona autonomia amb més desocupació jove de l'Estat amb més atur d'Europa. És a dir, estem a la cua dels qui van a la cua i d'ahí tan sols ens traurà un canvi profund en la nostra mentalitat.

Pot ser hauriem de tornar als valors que han caracteritzat des de sempre als valencians: l'esforç i la constància, i no l'ingeni per a fer-se ric de la manera més ràpida i, a sovint, poc ètica perquè això ja hem vist on ens ha conduït. Ah, i del finançament, si voleu, ja en parlem un altre dia...

9 comentaris:

Jove d'Alzira ha dit...

Bé.. primer que tot felicitar-te per que t'hagen publicat aquest escrit en "Las Provincias"

He de reconeixer que m'alegre de que, per una vegada, hages d'eixat a banda el nacionalisme i parles del que realment interesa a la gent.

Vaja he de dir, que tu també tens la receta per acabar amb la crisi, al igual que Aznar. (encara que la teua no es com la de este "indecent"

Per altra banda no t'antenc.. per un costat vosaltres, els nacionalistes, voleu independencia i per altra busqueu unirse cada vegada mes a Europa. Per un costat desunió i per l'altra unió. És una incoherencia!

Bé.. un altre dia parlem de finançament si vols

Vinga.. Un abraç

Jose Beteta ha dit...

Gràcies per respondre i gràcies per les felicitacions :)


En primer lloc, crec que és un article molt nacionalista, i et diré per qué. Jo sóc nacionalista perquè m'estime el meu País i, com ja et vaig dir en el teu blog, això no significa estimar unes fronteres sinó estimar la gent que residix dins d'elles. I si m'estime eixa gent, m'estime també el seu benestar econòmic, la igualtat de tots i cadascun dels valencians, el progrés d'eixe col.lectiu de persones que compartixen un espai concret històricament. Ser nacionalista també significa estimar la cultura d'eixe grup de persones, i això inclou la cultura econòmica (com dic en l'article, l'esforç i la constància com a valors per a progressar en els negocis) i, per tant, els sectors productius tradicionals dels valencians. També inclou l'educació, que va enllaçat amb estimar la gent, ja que jo vull que tots els valencians tinguen el major nivell cultural possible. Ser nacionalista implica també estimar l'espai físic on resideixen eixe col.lectiu de persones, i per tant estimar els espais naturals i el patrimoni històric i artístic dels valencians. Això és ser nacionalista. Ser nacionalista no és penjar la senyera en el balcó i parlar sempre valencià. Ser nacionalista és preocupar-se per les persones d'eixa nació i pel seu progrés i benestar. El dia que vulgues ens fem un café i parlem d'açò perquè crec que tens una imatge prou distorsionada del que som i el que volem.


I per últim, nosaltres som valencians i europeus. Les confederacions d'estats són hui en dia necessàries en un món global com en el que vivim, per això apostem per la UE i per una major presència dels valencians en Europa (com a continent) i en la Unió Europea (com a confederació d'estats). Per altra banda, parlar d'independència és, a banda de contraproduent electoralment, començar la casa per la teulada. El que sí que hem de dir els valencianistes és que en plena crisi ser espanyols ens costa 1000 euros a l'any a cada valencià.

Jove d'Alzira ha dit...

Bé.. Josep jo també m'estime a la gent d'aquest país i tot això que has dit anteriorment.. i no sòc nacionalista. Espere eixe café amb moltes ganes per què a vegades em dona la sensació de que els nacionalistes tan sols parleu dE la llengua i poc mes.. No del que preocupa a la gent.

Per això m'alegra que en el teu "post" hages posat varies receptes economiques per eixir de la crisi. (No té comentat cap per què sincerament en economía estic molt vert i ignore gran part de les mesures economiques que has posat. Espere que me les expliques amb calma algún dia)

Respecte "lo" dels famosos plans, estic d'acord en tu que no se'ls ha anomenat com cal ja que els diners no són ni de Zp ni de Camps. Jo els anomenaria "Plan del Estado" i "Plà dela Generalitat". Jo evidentment estic a favor d'estos plans. Són mesures a curt términi per a paliar l'atur. Es clar que fa falta una reforma estructural en el nostre model económic però aquesta reestructuració no va unida als famosos plans. Estos son independents i són una mesura urgent per a paliar la crisi.

Finalment.. espere no ser massa agresiu quan escric. A vegades no em done conter. Jo, al igual com tu, aposte sempre per el respete i l'educació.



Ferran Bellver

Jose Beteta ha dit...

Què va, home, i si fores agressiu ho entendria sempre dins del context en el que ens menegem.

Et convide a que repasses totes les notes de premsa del Bloc d'Alzira, a vore si trobes alguna demanant la independència, demanant llevar la bandera d'Espanya del balcó de l'Ajuntament o, vaig més enllà, alguna notícia relacionada amb la llengua o la cultura (llevat del Guardó Murta, per suposat). Però és que a nivell valencià, més del mateix. Nosaltres la lluita lingüística la duguem a terme diàriament: utilitzant la llengua. Després hi ha coses molt importants tant en el nostre poble com en el nostre País, i ahí és on treballa el Bloc.

Per això et dic que fa falta un café junts i ja vories com canviaves d'opinió jeje

Per cert hui estic d'una mala hòstia amb això de Patxi... uff!! No per res, si no perquè els mitjans espanyols (i en este cas espanyolistes) continuen fent vore que els "nacionalistes" són els roïns i els "no nacionalistas" (me fa molta gràcia eixe terme) són els bons. El meu pròxim article en este blog anirà sobre tot això.

Saludetss

Jove d'Alzira ha dit...

No estic d'acord amb el que dius. El PNV es roín no perque ho diguen els mitjans de comunicació sino perque a la vista està la seua pasivitat front a ETA.

Vosaltres, el Bloc, que aneu tant d'esquerres deurieu de alegrarse per que agafe les riendes del Govern un socialista. (¿O es que acàs preferiu un nacionalista radical de dretes com aquest?)

Et recorde que el PNV es més de dretes que el PP. No se, tu dius que el BNV us preocupen els problemes de la gent. Crec que al PSE li van a preocupar més que al PNV...

En fi..

D ha dit...

Este és d'esquerres, este és de dretes, el PNV és més de dretes que el PP i el PSOE. Argument per a dir-ho? Cap.

Ja m'agradaria que a València tinguérem els hospitals o nivell de vida que tenen allí amb el seu auto-govern. Però bé, personalment no patisc si mana PSOE o PNV a Euskadi.

Però que agafe el govern eixe un partit "socialista" en minoria, i que per a portar a terme tota l'acció de govern tinga que passar per els vots del PP, perquè no té majoria a la cambra. Deixa molt a dir de la càrrega programàtica que té eixe govern. I ideològica ja ni te dic, nul·la ideologia. Ja s'ho faran.

El PSE és el PSOE o no és el PSOE? Perquè li dius amb un nom diferent si és el mateix partit. Simplement qui pacta a un nivell d'institucions tan importants, temes tan importants amb el PP, després de tot lo que s'han dit, insultat, etc... és que no té dignitat, és simplement el joc de repartir-se les cadires o posar-se un segur per al cotxe amb els diners de tots els valencians. Crec que este sainet de poli bo i poli roí ja no funciona a terres valencianes.

David ha dit...

http://www.lasprovincias.es/valencia/20090531/politica/candidatos-valencianos-debaten-sobre-20090531.html

Ens tenen por de que es vega que gran candidat es Nomdedeu.

Cita:
El espacio Redacción de noche, a las 21.30 horas, será el escenario donde, por primera vez, confronten sus programas electorales el número 6 en la lista del PP, José Manuel García Margallo; el candidato número 12 del PSOE, Andrés Perelló; la número 4 de IU, Esther López Barceló, y la número 7 en la candidatura de UPyD, Ana Falomir.



Jo ja he comentat, entreu a deixar el vostre cometari que es vega que en som molts el sque volem un debat amb nomdedeu.

Millor enviar emails a este senyor:

JUAN CANDELA
Director de LPTV

jcandela@lpteva.com

Anònim ha dit...

campanya el BLOC al debat de las provincias.
http://www.lasprovincias.es/valencia/20090531/politica/candidatos-valencianos-debaten-sobre-20090531.html
Ens tenen por de que es vega que gran candidat es Nomdedeu. entreu i comenteu.
".. a las 21.30 horas, será el escenario donde, por primera vez, confronten sus programas electorales el número 6 en la lista del PP, José Manuel García Margallo; el candidato número 12 del PSOE, Andrés Perelló; la número 4 de IU, Esther López Barceló, y la número 7 de UPyD."

CAMPANYA NOMDEDEU AL DEBAT DE LASPROVINCIAS TV. Millor enviar emails a este senyor: JUAN CANDELA Director de LPTV jcandela@lpteva.com

Jorge García Martín ha dit...

Buenas, he encontrado muchas verdades en tu post, aunque también no creo que la economía tradicional nos vaya a sacar de ninguna crisis; especialmente cuando la gran mayoría de ellas viven de las ayudas de los fondos de cohesión de la Unión Europea. Tampoco creo que vaya a ser la construcción, pero lo seguro es que lo tradicional, no será la solución.

Decir también que ser español a los valencianos nos cuesta 1000 euros no es un argumento muy válido, porque, que yo sepa, casi todo el país valencià del interior vive del dinero recibido de los pueblos costeros y grandes. Además la balanza fiscal no es precisamente muy perjudicial para valencia, más bien al contrario, porque somos una comunidad autónoma media en España; por delante nuestra están Cataluña, Navarra, Euskadi, Madrid, incluso creo que Aragón. Por lo tanto hay que aplicar menos retórica y más realismo político.

Un saludo!