És difícil trobar les paraules perfectes per encetar un nou camí en comú en forma de blog. De fet, un dels meus grans defectes, i la meua primera confessió a qui tinga a bé llegir-me, és que sóc incapaç de pronunciar les paraules correctes en moments claus. Defecte que, per sort, cada vegada més vaig intentant solucionar però que és un tret característic més de la meua personalitat o, millor dit, de les meues personalitats.
Doble personalitat? No crec, en tot cas seria múltiple personalitat. Realment el que em passa és que sóc un incomformista i, amb quasi 22 anys, vull fer de tot en esta vida. Això comporta tindre diverses "personalitats", i aprendre dia a dia a moure's en diferents ambients: des de la meua intimitat amb la meua xica o els amics, fins la cadira de clarinet solista a la banda del meu poble, passant per les graderies de l'estadi del meu club o les reunions de l'Executiva Local del Bloc, etc. Això fa que una de les frases que més m'han repetit és "xè, Jose, hui estàs molt serio". Sol passar-me amb la gent que sols coneix una de les meues personalitats (generalment la més dionisiaca).
Tot açò és una introducció del que voldria que fóra el meu bloc, el cau d'este rabosot enamorat de la seua ciutat i el seu País, però també dels plaers del cos i l'ànima. Un punt on deixar els meus pensaments i compartir-los amb tot aquell que vulga perdre uns minuts de sa vida llegint-me. Com he dit a l'inici d'esta primera entrada, encetem un camí en comú, car sense receptor no es produïx la comunicació, i l'escriptor no és res sense els seus lectors.
Haguera volgut que la primera entrada fóra més productiva i amb més qualitat literària, però les hores que són i la poca experiència en este terreny no m'han deixat. En tot cas, voldria agraïr-li a Agustí, de Benidorm (i Onil...) per ser la principal font d'inspiració que he tingut a l'hora de decidir-me a obrir este espai i perquè, de segur, ho continuarà sent per molt de temps.
Salut i País!
2 comentaris:
Ie ie ie! Para el carro José! Eixe darrer paràgraf és un poc exagerat xè. Com t´inspires en mi, sols trobaràs gossera i desastre! Però moltes gràcies de totes formes, per les paraules.
Tinc ganes de vore com dus endavant el blog, sobretot coneixent que tenim unes aficions polítiques, festeres i musicals (que no futbolístiques) ben semblants.
Així que res, Jose, anar fent poc a poc, que tinc la botifarra al foc!
Ja t´he enllaçat, parla en Carles o Pere i que t´afegisquen a blogsvalencianistes.
Salut i País!
Gràcies per enllaçar-me, home. Ja parlaré amb ells quan açò tire avant i prenga forma, de moment ja veus el que hi ha.
Ah, i això de que tens la botifarra al foc... com a mínim és perillós, jo no ho faria ;)
Au xicon!
Publica un comentari a l'entrada